Alguna vegada has tengut dubtes sobre la teva orientació sexual?

A tu jove, que surts per fer el viatge cap a Ítaca...


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Cançó de Lluis Llach sobre el poema de Kavafis

dijous, 17 de juny del 2010

Això va de comiats...



              Avui és el darrer dia d'aquest curs i vos vull dir, des del nostre estimat blog, adéu i també vos vull desitjar molta sort a la vida.

              M'agradaria que recordàssiu aquest curs com un curs molt especial en el que vàreu aprendre moltes de  coses, sobretot, que de la feina en surt el profit, que si voleu, podeu i que la feina en equip és més agradable.

             Per a mi ha estat un curs únic, he gaudit molt de fer feina amb vosaltres i, tot i estar moltes d'hores junts, no se m'ha fet pesat. És veritat que no tot han estat flors i violes, però hem sabut resoldre els conflictes i han servit per créixer un poc més com a persones.

             Em qued amb les nostres xerrades a la miniclasse, les llargues estades a la biblioteca, la preparació de la mostra de cuina, la vostra tasca com a profes al curset "Pas de mals rotllos" i sobretot, amb l'experiència viscuda amb na Carolina Ibac.

            A tu Míriam, per saber valorar tant les coses i pel teu esforç.

            A tu Mauricio, pel teu saber estar i per la teva comprensió.

            A tu Jaume, per la teva gran dedicació en moments puntuals i per fer-nos riure, de tant en tant.

            A tu Ma Tere, per ser tan conformista i dolça i pels teus grans dibuixos i tècnica del guix!

            A tu Joan, per haver donat una nota de color al grup i per les grans aportacions a les celebracions.

            A tu Lupe, per ser tan agradable i afable i per mostrar tant d'interès en el blog.

            A tu David, per enriquir les meves classes, per la teva confiança i ganes d'aprendre infinites.

           A tu Monika, que ens has deixat conèixer-te una mica i has intentat superar la teva timidesa.

           A tots...
        

         Una abraçada per sempre...

                           La vostra tutora...

dijous, 3 de juny del 2010

Festa al fons del mar

També hi ha festa al fons del mar. Música i ball, poesia i ritme, per a celebrar que una estrella s'ha submergit, deixant el firmament sense permís, per a conèixer l'univers marí. Quina música els acompanyarà? Serà una rumba? Serà de jazz? Serà un fandango... un rock o un vals? Quina vos imaginau vosaltres?




                                              Fiesta en el mar

(Andrés Díaz Marrero)

Suenan caracolas

flautas de coral.

Tocan lo tambores,

pulpo y calamar.



Baila que te baila

en suave compás

hay una estrellita

que brilla en el mar.



Mueve su ancha enagua

de blanco cancán

y a todos convida

con ella a bailar.



Se fugó del cielo

en noche de San Juan

sin que se enterará

don Sol, su papá.



Pues, cuando se entere,

¡ya ustedes verán!

que en la madrugada

la vendrá a buscar.




La primera il·lustració és de Ferni i la segona de Txanly

La poesia essencial, llibre de de Rosa Leveroni

Acaba de sortir publicat el llibre La poesia essencial, de Rosa Leveroni. en una edició a cura de Mónica Miró i Abraham Mohino, editat per CCG, dins de la seva col·lecció Vincles.



Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985) escriptora i poeta, desconeguda pel jovent com vosaltres, ara teniu l'oportunitat de poder gaudir dels seus versos. Una selecció molt acurada, escollida amb escrúpol. Un conjunt poètic mimat d'un resultat sorprenent. Un d'aquest llibres que cal aprofitar el reposat temps de l'estiu per a llegir, recrear-se i gaudir-ne.

Un tastet dels poemes de Rosa Leveroni:

Quina nit més clara, amor!

Podem fer pesca d'estrelles

que ens deixaran a les mans

lluïssor d'escates verdes.

Quina nit més bella, amor!

Amb perfum de lluna tendra,

navegarem pel perfum

que tindrà regust de menta.

*

He fet volar l'estel,

ben alt, del meu anhel,

i no l'has vist. *

S'encanten uns núvols fins

en el repòs del migdia.

Tremola el vol de coloms

damunt la mar adormida.

Ve de lluny una cançó

que s'atura, enyoradissa.

Sospira suau el vent

besant una vela pia...

És el teu encís tan bell

en aquesta pau marina,

Primavera.... Quin enyor

d'aquell amor que tenia!...

*

Si em prenies un sospir

un altre te'n seguiria;

després vindria el tercer,

després ja em descomptaria...

No vull mai més que el dolor

pugui fer-me companyia.

Si em prenies un sospir

potser ja t'estimaria!...

La fada dels pecupins... Gràcies Carolina...



La fada dels pecupins
(Poema dedicat a n’Antònia Lladonet Riera)

Fada de les illes.

Una ànima salada.

Les engrunes de mar

mullen la seva cara, càlida.



És un somni d’il•lusions trobades

entre les ànimes joves nates

Que guia i motiva, constant.

Que viu i inspira, estimant.



Plena de llum mallorquina.

Plena de tendresa divina.

Omple els cors bategants

Generositat gegant.



A la nit,

una espurna,

de foc intens,

de les llunes,

il•lumina viva

els paratges

-de les viles-

Sense fer més,

que un riure

a cada racó,

a cada petó,

a cada anada,

a cada tornada,

-a trenc d’alba-

a cada matí,

a cada vesprada.

És ella, tot sent

una ànima blanca,

una bella farola

que no és sola.

Si més no, broda

aquell mocador

que començà

una tardor.

I tot just ara,

l’acaba…

amb l’estiu

endavant,

expectant,

de noves…

noves.

Les fades existeixen,

Tu n’ets la prova.

Carolina Ibac

Feina per avui dijous 3 de juny de 2010

                        
                1. Comenta el poema La fada dels pecupins al blog de na Carolina i al teu.

                2. Penja al teu blog el poema de Rosa Leveroni i comenta'l. També penja la informació sobre el seu poemari.

                3. Comenta al teu blog el poema Fiesta en el mar. Quin tipus de música creus que l'acompanyaria? Explica el per què.

                4.  Publica una enquesta nova al teu blog i després vota en les enquestes dels teus companys.

dimecres, 2 de juny del 2010

Consells de final de curs

           Estic veient que alguns vos heu relaxat un poc i no vos esforçau a l'hora de fer feina, ja sigui al blog o a classe.
     
           Sou suficientment grans per saber tot el que s'ha de fer i no he d'estar damunt vosaltres tot el temps. Per exemple:

                     -Sou vosaltres qui m'heu de cridar perquè vos corregeixi els escrits al blog, tot i així, quan vos deman si necessitau correcció, em deis que no. Recordau: Perquè la feina al blog estigui aprovada ha d'estar tota corregida, i no el darrer dia del curs, precisament.

                      -No basta fer les entrades. S'han de fer de manera correcta i no s'han de comentre els mateixos errors de quan vàreu començar, s'ha de notar l'evolució.

                      -Aspectes a tenir en compte perquè la feina al blog sigui profitosa:

                              *Les entrades han d'estar treballades, no s'han de fer de manera ràpida per acabar aviat.

                              *Heu de dividir el text en paràgrafs, vos ho estic dient d'ençà que vàrem començar.

                              *Les entrades han de tenir títol i aquest sempre comença en majúscula.

                              *La feina al blog s'ha de dur al dia, no pot ser que passi una hora i no s'hagi fet res.

                              *La llibertat que se vos dóna l'heu de saber emprar, si n'abusau els perjudicats sereu vosaltres mateixos.

           També volia donar l'enhorabona a tots i a totes aquelles que heu sabut aprofitar totes les eines que se vos han donat per aprendre.

                                          
       

dimarts, 1 de juny del 2010

Aquí teniu traduït el poema"Amor en la biblioteca" està inclós al llibre de Liliana Cinetto "20 poesías de amor y un cuento desesperado" (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003).

Avui vos vull regalar un preciós poema d'amor traduït per a tots vosaltres. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la biblioteca. Són uns versos amb els que gaudireu molt. Conta una història molt bella. Uns versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Antlàntic, d'una a l'altra banda, amb dues llengües que ens agermanen amb la poesia.



Amor en la biblioteca

Liliana Cinetto

(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

en un vaixell de paper.

                                 La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.